La competència comunicativa

Anteriorment de rebre aquesta fotocòpia ens varem organitzar en diferents grups per tractar textos que anaven del fet comunicatiu.

Com diu la fotocòpia de competència comunicativa, aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques. Cal saber usar aquest codi d’una manera o altre segons en l’entorn on ens trobem.

Al llarg dels anys , les persones adquirim i desenvolupem capacitats que ens permeten parlar o callar segons convingui i saber de què parlar, amb qui, on, per a què i com.

Per tant, hem de saber usar una llengua i situar-la en el context comunicatiu específic.

Continuant parlant de la informació que ens proporciona la fotocopia, val a dir que la competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris (els de vida quotidiana com una trucada telefònica o una carta) com en els secundaris (de major complexitat i elaboració, i per tant requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient, com per exemple conferències o teatre).

Què és competència comunicativa segons Gumperz i Dell Hymes?

La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d’una persona (coneixement de la llengua com l’habilitat per a utilitzar-la). Aquesta competència s’adquireix mitjançant l’experiència social, les necessitats i la motivació.

Quins són els components de la competència comunicativa?

-Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.

-Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa.

-Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

-Competència estratègica: fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.

Un bon comunicador

A la classe de COED hem fet un exercici. He sortit a la pissarra per escriure bons comunicadors que se’ns han acudit (periodistes, humoristes, etc ) .

Ho hem fet d’aquesta manera més dinàmica per a determinar diferents adjectius positius de cada un d’ells i arribar a determinar els adjectius que definirien un bon comunicador.

A continuació penjo unes imatges de la pissarra de l’aula on apareixen els comunicadors amb els corresponents adjectius :

Els adjectius que han sortit han estat els següents:

-Sinceritat
-Correcte
-Precís
-Observador
-Expressiu
-Atrevit
-Carismatic
-Graciós
-Bromista
-Vocalitzador
-Clar
-Sencill
-Entenedor
-Intel·ligent
-Gestual
-Bon orador
-To de veu alt i particular
-Entonació (pauses)

Hi ha molts altres adjectius que podria tenir un bon comunicador com per exemple esperit crític, gust per la paraula, experiència, etc.

Anàlisis context cançons

A la classe de COED varem analitzar diverses cançons en català i castellà.
A continuació esmentaré quines eren i si cliquen sobre del títol apareixerà un enllaç amb la lletra de la cançó.

Són les següents:

-El gripau blau-Xesco Boix

-Lila-Whiskyn's

-Pedro Navaja-Ruben Blades

-Com un puny-Raimón

-Nit de Sant Joan

La cançó del gripau blau, m'ha transmès sobretot gresca. És una cançó que em recorda a la meva infantesa, ja que és de caire infantil. A més a més de notar un rotllo divertit a la cançó , he constat moments de burla i avarícia.

La cançó de Lila m’ha transmès bon rotllo. Descriu a una noia que és diferent a la resta.

Pedro Navaja, és una cançó que sens dubte pretén transmetre tensió, un aire espia , borratxeres, etc. L’autor fa una descripció física i psíquica de Pedro Navaja.

La cançó de Raimón Com un puny, parla d’un amor perdut, d’un amor llunyà. El sentiment que s’origina al llarg de la cançó, és el de melancolia.

La nit de Sant Joan és una cançó popular que descriu la nit de Sant Joan . Ho fa situant-se en un paisatge en concret: el bosc. Apareix el personatge fullet. En la cançó es reflexa bon temps, optimisme, imaginació per part de l’autor i màgia.

EL LLENGUATGE I LES LLENGUES

TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

EL LENGUAJE Y LAS LENGUAS

Per el passat 5 d'Octubre, l'Imma ens va manar fer un resum d'unes fotocopies que portaven com a títol El lenguaje y las lenguasEl fet d'haver fet el resum em va anar bé per a sintetitzar a la meva manera la informació i així poder gaudir d'uns apunts eficaços per a mi alhora d'estudiar.He volgut agafar les idees principals desenvolupant-les basant-me en la informació de les fotocopies. El resum realitzar per a mi és el següent:

Quelcom més que un mitjà de comunicació

Tota senyal està destinada a la transmissió d'informació. Les senyals adquireixen sentit quan són utilitzades. El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions organitzades d’aquestes, i les emissions lingüístiques s’orienten cap a la comunicació, tot i que el llenguatge és molt més que un simple instrument de comunicació. És molt complex.

Elements per a una definició de llenguatge

Tot ésser humà es comunica per mitjà d’una llengua. El llenguatge és una facultat innata en la humanitat i un mitjà d’expressió i de comunicació.El llenguatge s’organitza en diferents nivells ( el discurs, la oració, el sintagma, el morfema i el fonema ).El llenguatge ens permet l’expressió verbal de infinites sensacions, situacions, idees, etc. Ens permet també l’ús de la parla desplaçada, és a dir, ens fa possible al·ludir a les coses i esdeveniments en la seva absència

El llenguatge i l’organització de l’entorn

Amb una llengua organitzem el nostre entorn, i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció*.
La il·limitada varietat de percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d'objectes i de fenòmens. Això permet l'enteniment entre els éssers humans que parlen una mateixa llengua.*Separació mental de les qualitats d’una cosa i de la seva realitat per considerar-les aïsladament.

El llenguatge i el pensament

El llenguatge fa que siguem capaços de pensar, tot i que, sense una mínima intel·ligència adequada no és possible portar-lo a terme. Alhora, sense llenguatge, no apareixen indicis d’intel·ligència. Ambdós factors fan possible una interpretació més plausible* del desenvolupament de l’home, tot i que aquesta interrelació només queda amb una simple hipòtesis. Per tant, el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.

*Mereix ser aprovat, recomanat, elogiat.

El llenguatge i la memòria

El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, individualment i col·lectivament, però, no és l’únic pilar que sosté a aquesta.
Els coneixements són adquirits pel poble generació a generació. Coneixements inspirats en la pròpia llengua.
La llengua ocupa un paper singular en la formació de la identitat de la persona. Ens permet la nostra pròpia vida.
El llenguatge doncs, és indispensable com a suport de la memòria.
El llenguatge i l’autoexpressió

L’emissió d’un missatge és una manifestació del propi estat d’ànim. El llenguatge fa possible l’autoexpressió, l’existència del discurs intern. No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. Pensem a través de seqüències de paraules que es van representant en la nostra ment.
El llenguatge ens permet com s’ha esmentat abans, l’autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió de la nostra pròpia experiència.


El mitjà més extens

El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència i el més extens. Tota expressió humana pot trobar la traducció en el llenguatge, tot i que dir el contrari seria fals, ja que no tota expressió lingüística podria traduir-se a un llenguatge visual.

La definició general de llenguatge

El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i el més extens que coneixem fins ara. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans ja què fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Amb el llenguatge ordenem experiències tant de l’entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos. El llenguatge permet constituir el pensament, es suport de la memòria, ens permet l’expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

El fet comunicatiu

L'altre dia a classe de COED, varem ajuntar-nos per grups. Cada grup tractava un apartat dins del tema : EL FET COMUNICATIU. El meu grup, la Sandra Castelnuevo, el Roderic Picó , l’Albert Valbuena i jo, varem tractar l’apartat de FER SILENCI. A continuació us he penjat un enllaç amb la fotocopia que fa referència al tema de fer silenci

TORRALBA, F (2006 ). L’art de saber escoltar. Barcelona : Pagès Ed.

FER SILENCI

document FER SILENCI

Síntesi del document

L’acció d’escoltar requereix silenci. Hi ha dos tipus de silenci: el físic i l’interior.
Fer silenci no significa no parlar. Fer silenci demana l’expulsió de tots els pensaments i idees de la nostra ment i deixar-la en blanc.
Quan fem una immersió en nosaltres mateixos, deixem d’escoltar i passem únicament a sentir.
Quan som capaços de poder tornar a posar la ment en blanc, tornem a escoltar però no sabem de que parla l’altra.
Per escoltar, la ment ha de concentrar-se en les paraules de l’altra i evitar la dispersió.
El silenci exterior però, és essencial per aconseguir el silenci interior.

EL RUMB DELS TEUS SOMNIS

Crits, rialles, baralles, insults, vergonya, primers petons, somnis, tristors, paraules, multiplicacions, balls, parelles, amics, sorpreses, premis, joguines, llibres, colònies, esbarjos, professors, cançons, FELICITAT...

Recordo l’etapa dels sis anys als dotze com una de les millores viscudes fins ara.

El pare em llevava a les vuit del matí. Jo m’aixecava amb un somriure d’orella a orella i de seguida em rentava i em posava a veure els dibuixos.
A punt de ser l’hora d’entrar a classe, jo sortia de casa. Feia vint-i-dos passos contats i ja era a l’escola.
Pujava unes escales per arribar a la classe, les quals més d’un cop m’havien provocat un acte de malaptesa. De camí, em creuava amb els meus companys i companyes d’escola.

Pràctiques II: una escola situada a un barri humil de Barcelona, al barri de Sants; familiar i propera .
La gent que hi va viu per allà a la zona. El fet de que els companys de classe visquessin a prop de l’escola facilitava la connexió entre les famílies i ajudava a mantenir una relació més estreta amb els companys de classe.
Recordo les classes molt acollidores, decorades amb paperines i fulls de colors. Les parets de les aules eren d’un to verd clar i cada una disposava d’un enorme finestral que recorria una part sencera d’un dels laterals de la classe.
Mai oblidaré les entrades de classe de la professora Elena Garí. Tothom tremolava quan ella entrava a l’aula. Jo creia sempre que no era per tant. Era una dona molt exigent , però alhora era molt bona persona. Tenia un rerefons molt maco i agradable, però, a l’hora de controlar qui havia fet la feina semblava una veritable maga. Sempre endevinava qui no havia fet els deures, i no recordo que mai s’equivoqués. Coneixia les mirades, ens observava, ens estudiava l’interior i d’aquesta manera aconseguia que aprenguéssim moltísim.

Jocs Florals, Carnestoltes, Nadal...Recordo moltes activitats adients en cada moment. Mai oblidaré els Jocs Florals: la rosa, el diploma, la medalla... El sentir-me escoltada per un munt d’infants revoltosos...Any rere any aquest premi despertava en mi les ganes d’escriure, d’interessar-me per la lectura i fins i tot d’anar a classe amb més ganes i il·lusió.

El lema NO a la guerra , SI a la pau estava força vinculat a l’escola. Fèiem molts tallers tractant els temes de la pau i de la seva cara oposada. Suposo que això m’haurà influenciat a l’hora de determinar un dels objectius i somnis més importants per a mi. Aquestes activitats em despertaven el sentiment de SOLIDARITAT. Per aquesta raó, una de les meves metes all llarg de la trajectòria que suposarà la meva vida, és realitzar una escapada solidaria a un país del Tercer Món, a un país amb dificultats per a la supervivència. Sé que no arreglaria les coses, però no podria sentir-me millor col·laborant amb un projecte d’aquest tipus.

En definitiva, em sento orgullosa d’haver anat a l’escola Pràctiques II ( Ramon Pané ) del carrer Guitar al barri de Sants de Barcelona. Cada cop que penso en aquells temps se m’omple la cara d’infinits somriures i se m’eriça la pell. És fantàstica l’escola de primària.

Entrada informativa de la paraula: MOTIVACIÓ

Hem realitzat un treball en grup - grup format per: Clara Antonio, Gerard Baños, Roc Molina, Roderic Pico, Marta Rodríguez Antón, Albert Valbuena - on haviem de crear una entrada sobre una paraula que no estigués encara penjada a eduwiki. El grup em escollita la paraula "motivació", i em penjat l'entrada nova a l'eduwiki, amb un hipervincle a una altre pàgina per ampliar l'informació i un mapa conceptual que engloba els diferents camps on es pot tractar la motivació.