A la classe de COED varem fer una activitat molt dinàmica, entretinguda i divertida.
L'activitat consistia en descriure a una persona del grup mitjançant una fotografia simbòlica.
Va haver fotografies molt bones i creatives. Els nervis va ser un factor que va afectar gairebé la meitat de la classe. Però..primera prova superada de parlar en públic!
Jo vaig descriure a l'Albert Paredes . Vaig realitzar una fotografia de l'Albert assajant en un local. Vaig voler donar èmfasis a ell i a la guitarra i ho vaig fer a través d'un joc de colors. El fons el vaig modificar per a que quedés de color gris i així destaques la imatge central, és a dir , l'Albert i la seva guitarra.
Sensibilitat musical
No faré una descripció dels seus ulls, ni del color del seu cabell ni de la forma que presenta la seva cara.
Aquests són detalls que es capten a simple vista . Tan sols mirant la fotografia tothom seria capaç de descriure'l.
Però..i que en dieu dels petits detalls? Serieu capaços de descriure'ls? Serieu capaços de parlar-ne d'ells?
Segurament les persones que el coneixen sabran de que parlo.
No és fàcil descriure el caràcter , les afinitats, els sentiments...d'una persona. Així que la descripció hem costarà força.
Sensibilitat musical...L'Albert és un noi (m'atreviria a dir músic) amb unes qualitats musicals molt admirables. Concretament parlo d'ell i la guitarra. Però això no ho és tot.
Abans d'haver dut a terme una conversació amb ell, ja et mirava i et somreia. Jo sense saber ni el to de veu que tenia ni si emprava el català o el castellà per dirigir-se a la gent, ja se'm van despertar les ganes de conèixer-lo.
Un somriure encantador i una mirada afectiva va ser suficient per saber que es tractava realment d'una molt bona persona i amic.
Recordo que la primera conversa que vaig tenir amb ell va ser així:
-Hola! ei que toques la guitarra?
-Sí
-Ala! Doncs jo vull aprendre!
-Jo dono classes
-Sí?
(i jo sense pensar-m'ho dos cops, degut a les ganes boges que tenia per aprendre a tocar la guitarra, vaig acordar amb ell que em donaria classes de guitarra)
Des de llavors l'he anat coneixent una mica més, i he de dir que no m'he equivocat pensant que era bona persona, però això sí, m'he adonat d'altres factors , entre d'altres els factors musicals.
Vaig adonar-me'n de que és un noi molt despitat, però alhora disposa de voluntat i ganes per fer les coses.
Un altre aspecte a destacar i molt important, és que per les classes que rebo, podria dir que té aptituds per ser mestre, ja que hi posa moltes ganes alhora d'explicar les coses i confia en tu.
Finalment, en l'àmbit musical, ha demostrat que al llarg dels anys ha tingut molta força de voluntat per aprendre a tocar la guitarra tan bé com la toca ara. Quan l'escolto, capto enseguida que ho fa amb ganes i sent el que toca. Això demostra que és una persona sensible i atenta.
Val a dir que és una persona amb la que pots confiar, que té un rerefons molt gran i que et rius molt amb ell, sobretot amb les cares peculiars que posa sovint.
L'activitat consistia en descriure a una persona del grup mitjançant una fotografia simbòlica.
Va haver fotografies molt bones i creatives. Els nervis va ser un factor que va afectar gairebé la meitat de la classe. Però..primera prova superada de parlar en públic!
Jo vaig descriure a l'Albert Paredes . Vaig realitzar una fotografia de l'Albert assajant en un local. Vaig voler donar èmfasis a ell i a la guitarra i ho vaig fer a través d'un joc de colors. El fons el vaig modificar per a que quedés de color gris i així destaques la imatge central, és a dir , l'Albert i la seva guitarra.
Sensibilitat musical
No faré una descripció dels seus ulls, ni del color del seu cabell ni de la forma que presenta la seva cara.
Aquests són detalls que es capten a simple vista . Tan sols mirant la fotografia tothom seria capaç de descriure'l.
Però..i que en dieu dels petits detalls? Serieu capaços de descriure'ls? Serieu capaços de parlar-ne d'ells?
Segurament les persones que el coneixen sabran de que parlo.
No és fàcil descriure el caràcter , les afinitats, els sentiments...d'una persona. Així que la descripció hem costarà força.
Sensibilitat musical...L'Albert és un noi (m'atreviria a dir músic) amb unes qualitats musicals molt admirables. Concretament parlo d'ell i la guitarra. Però això no ho és tot.
Abans d'haver dut a terme una conversació amb ell, ja et mirava i et somreia. Jo sense saber ni el to de veu que tenia ni si emprava el català o el castellà per dirigir-se a la gent, ja se'm van despertar les ganes de conèixer-lo.
Un somriure encantador i una mirada afectiva va ser suficient per saber que es tractava realment d'una molt bona persona i amic.
Recordo que la primera conversa que vaig tenir amb ell va ser així:
-Hola! ei que toques la guitarra?
-Sí
-Ala! Doncs jo vull aprendre!
-Jo dono classes
-Sí?
(i jo sense pensar-m'ho dos cops, degut a les ganes boges que tenia per aprendre a tocar la guitarra, vaig acordar amb ell que em donaria classes de guitarra)
Des de llavors l'he anat coneixent una mica més, i he de dir que no m'he equivocat pensant que era bona persona, però això sí, m'he adonat d'altres factors , entre d'altres els factors musicals.
Vaig adonar-me'n de que és un noi molt despitat, però alhora disposa de voluntat i ganes per fer les coses.
Un altre aspecte a destacar i molt important, és que per les classes que rebo, podria dir que té aptituds per ser mestre, ja que hi posa moltes ganes alhora d'explicar les coses i confia en tu.
Finalment, en l'àmbit musical, ha demostrat que al llarg dels anys ha tingut molta força de voluntat per aprendre a tocar la guitarra tan bé com la toca ara. Quan l'escolto, capto enseguida que ho fa amb ganes i sent el que toca. Això demostra que és una persona sensible i atenta.
Val a dir que és una persona amb la que pots confiar, que té un rerefons molt gran i que et rius molt amb ell, sobretot amb les cares peculiars que posa sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada