La competència comunicativa

Anteriorment de rebre aquesta fotocòpia ens varem organitzar en diferents grups per tractar textos que anaven del fet comunicatiu.

Com diu la fotocòpia de competència comunicativa, aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques. Cal saber usar aquest codi d’una manera o altre segons en l’entorn on ens trobem.

Al llarg dels anys , les persones adquirim i desenvolupem capacitats que ens permeten parlar o callar segons convingui i saber de què parlar, amb qui, on, per a què i com.

Per tant, hem de saber usar una llengua i situar-la en el context comunicatiu específic.

Continuant parlant de la informació que ens proporciona la fotocopia, val a dir que la competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris (els de vida quotidiana com una trucada telefònica o una carta) com en els secundaris (de major complexitat i elaboració, i per tant requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient, com per exemple conferències o teatre).

Què és competència comunicativa segons Gumperz i Dell Hymes?

La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d’una persona (coneixement de la llengua com l’habilitat per a utilitzar-la). Aquesta competència s’adquireix mitjançant l’experiència social, les necessitats i la motivació.

Quins són els components de la competència comunicativa?

-Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.

-Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa.

-Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

-Competència estratègica: fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.