EL LLENGUATGE I LES LLENGUES

TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

EL LENGUAJE Y LAS LENGUAS

Per el passat 5 d'Octubre, l'Imma ens va manar fer un resum d'unes fotocopies que portaven com a títol El lenguaje y las lenguasEl fet d'haver fet el resum em va anar bé per a sintetitzar a la meva manera la informació i així poder gaudir d'uns apunts eficaços per a mi alhora d'estudiar.He volgut agafar les idees principals desenvolupant-les basant-me en la informació de les fotocopies. El resum realitzar per a mi és el següent:

Quelcom més que un mitjà de comunicació

Tota senyal està destinada a la transmissió d'informació. Les senyals adquireixen sentit quan són utilitzades. El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions organitzades d’aquestes, i les emissions lingüístiques s’orienten cap a la comunicació, tot i que el llenguatge és molt més que un simple instrument de comunicació. És molt complex.

Elements per a una definició de llenguatge

Tot ésser humà es comunica per mitjà d’una llengua. El llenguatge és una facultat innata en la humanitat i un mitjà d’expressió i de comunicació.El llenguatge s’organitza en diferents nivells ( el discurs, la oració, el sintagma, el morfema i el fonema ).El llenguatge ens permet l’expressió verbal de infinites sensacions, situacions, idees, etc. Ens permet també l’ús de la parla desplaçada, és a dir, ens fa possible al·ludir a les coses i esdeveniments en la seva absència

El llenguatge i l’organització de l’entorn

Amb una llengua organitzem el nostre entorn, i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció*.
La il·limitada varietat de percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d'objectes i de fenòmens. Això permet l'enteniment entre els éssers humans que parlen una mateixa llengua.*Separació mental de les qualitats d’una cosa i de la seva realitat per considerar-les aïsladament.

El llenguatge i el pensament

El llenguatge fa que siguem capaços de pensar, tot i que, sense una mínima intel·ligència adequada no és possible portar-lo a terme. Alhora, sense llenguatge, no apareixen indicis d’intel·ligència. Ambdós factors fan possible una interpretació més plausible* del desenvolupament de l’home, tot i que aquesta interrelació només queda amb una simple hipòtesis. Per tant, el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.

*Mereix ser aprovat, recomanat, elogiat.

El llenguatge i la memòria

El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, individualment i col·lectivament, però, no és l’únic pilar que sosté a aquesta.
Els coneixements són adquirits pel poble generació a generació. Coneixements inspirats en la pròpia llengua.
La llengua ocupa un paper singular en la formació de la identitat de la persona. Ens permet la nostra pròpia vida.
El llenguatge doncs, és indispensable com a suport de la memòria.
El llenguatge i l’autoexpressió

L’emissió d’un missatge és una manifestació del propi estat d’ànim. El llenguatge fa possible l’autoexpressió, l’existència del discurs intern. No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. Pensem a través de seqüències de paraules que es van representant en la nostra ment.
El llenguatge ens permet com s’ha esmentat abans, l’autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió de la nostra pròpia experiència.


El mitjà més extens

El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència i el més extens. Tota expressió humana pot trobar la traducció en el llenguatge, tot i que dir el contrari seria fals, ja que no tota expressió lingüística podria traduir-se a un llenguatge visual.

La definició general de llenguatge

El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i el més extens que coneixem fins ara. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans ja què fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Amb el llenguatge ordenem experiències tant de l’entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos. El llenguatge permet constituir el pensament, es suport de la memòria, ens permet l’expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.